L’àtom és la unitat més petita d’un element químic que manté la seva identitat o les seves propietats, i que no és possible dividir mitjançant processos químics. S’ha comprovat que si existeixen unitats més petites que l’àtom, però això és un altre tema. L’àtom consta d’un nucli on trobem lloa protons carregats positivament i els neutrons sense càrrega. I al voltant del nucli en orbites, es mouen els electrons carregats negativament, formant amb la seva totalitat entre càrregues positives i negatives l’equilibri. Quan aquest equilibri es perd, perquè un o diversos dels seus electrons queden desaparellats es generen el que es diu radicals lliures. és a dir els radicals lliures són molècules inestables que han perdut un o diversos electrons produint que la molècula o àtom sigui altament reactiu. Com tot en la naturalesa busca l’equilibri, per tant l’àtom o molècula busqués els electrons que els falta en una altra molècula per a aconseguir la seva estabilitat, provocant que la molècula a la qual li ha robat l’electró es converteixi en radical lliure, produint així una cadena.
L’oxigeno és una molècula molt necessària per al bon funcionament d’aquesta maquina perfecta que és el cos humà, fins i tot que també té una altra cara de la moneda, l’oxigeno és una molècula altament reactiva, podent també danyar als éssers vius. Però l’organisme té una complexa xarxa enzims i metabòlits antioxidants com l’ADN, proteïnes, lípids… que treballen per a prevenir i ajudar al cos al procés oxidatiu nociu.
El cos humà aquesta format per milions de cèl·lules, cada cèl·lula aquesta formada per molècules i les molècules són grups d’un o diversos àtoms units per enllaços químics, si una d’aquestes molècules perd el seu electró, robés aquest electró d’una altra cèl·lula o àtom convertint-la en radical lliure, produint una reacció en cadena danyant diferents cèl·lules de diferents òrgans del cos.
El metabolisme dels aliments entre altres processos normals del cos humà produeixen radicals lliures. Els aliments s’han de convertir en energia per a poder alimentar el cos, aquesta energia es diu ATP (Trifosfat d’adenosina), seriosa el combustible per al bon funcionament cel·lular.
L’ATP es genera de manera constant en els mitocondris, que es troben dins de les cèl·lules, per a formar ATP cal descompondre l’oxigeno en radical lliure. En la respiració es produeix un procés oxidatiu, en el qual la glucosa i els àcids grassos oxiden l’oxigeno produint ATP( aliment per a les cèl·lules) i energia.
El sistema immunològic també genera radicals lliures podent matar organismes invasors que poden danyar el cos human.
L’anomenat estrès oxidatiu és causat pel desequilibri entre la producció de radicals lliures i la capacitat del nostre sistema biològic per a neutralitzar ràpidament les reaccions intermèdies i repara el mal que poden causar en l’organisme, és a dir, prevenir l’envelliment cel·lular.
El cos humà és una maquina perfecta, nosaltres som la que destruïm aquesta màquina, el cos humà té mecanismes i sistemes de defensa interns per a neutralitzar els radicals lliures, són els anomenats ANTIOXIDANTS. Els antioxidants són molècules capaces d’inhibir l’oxidació causada pels radicals lliures, cedint electrons de manera natural i així no es perd el seu equilibri.
Tenim antioxidants naturals interns a nivell del procés intracel·lular, a nivell del plasma sanguini… per a poder prevenir tots els racons del cos. Fins i tot que el mes important és l’alimentació introduint dins de l’organisme seleni, germani, zinc, i també vitamines com a C i E, flavonoides, luteïnes…
Gràcies a la química, avui sabem que els radicals lliures són la causa directa de l’envelliment cel·lular, produint una deterioració del cos humà.
Causes de l’envelliment precoç
L’envelliment precoç, també conegut com a envelliment prematur, es refereix al procés d’envelliment que ocorre a un ritme més accelerat de l’esperat per a una determinada edat. Hi ha diverses causes que poden contribuir a l’envelliment precoç, algunes de les quals inclouen:
- Genètica: La predisposició genètica juga un paper important en com envellim. Si hi ha antecedents familiars d’envelliment precoç, és possible que una persona tingui més probabilitats d’experimentar-ho.
- Exposició al sol: L’exposició excessiva i prolongada als raigs ultraviolats (UV) del sol pot danyar la pell i accelerar l’envelliment. La radiació UV pot desencadenar la formació de radicals lliures en la pell, la qual cosa pot danyar el col·lagen i l’ADN, la qual cosa resulta en arrugues, taques de l’edat i pèrdua d’elasticitat.
- Tabaquisme: Fumar cigarrets allibera substàncies químiques nocives en el cos que poden causar estrès oxidatiu, reduir la circulació sanguínia i danyar l’elastina i el col·lagen en la pell, la qual cosa contribueix a l’envelliment prematur.Alimentació inadequada: Una dieta pobra en nutrients essencials, vitamines i antioxidants pot afectar negativament la salut de la pell i accelerar l’envelliment.
- Estrès: L’estrès crònic pot tenir un impacte negatiu en la salut en general, inclosa la salut de la pell. L’estrès pot contribuir a la formació de radicals lliures i a la inflamació, la qual cosa pot accelerar l’envelliment.
- Falta de somni: La falta de somni adequat pot afectar la capacitat del cos per a reparar-se i regenerar-se durant la nit, la qual cosa pot tenir un efecte negatiu en la salut de la pell i contribuir a l’envelliment prematur.
- Contaminació ambiental: L’exposició constant a la contaminació de l’aire i altres toxines ambientals pot danyar la pell i accelerar el procés d’envelliment.
- Consum excessiu d’alcohol: El consum excessiu i crònic d’alcohol pot deshidratar la pell i afectar la seva aparença i salut general.
- Sistema immunològic afeblit: Problemes de salut que afebleixen el sistema immunològic, com a malalties cròniques, també poden tenir un impacte en l’envelliment de la pell.
- Estil de vida: Factors com la falta d’exercici, la falta de cura de la pell i altres hàbits poc saludables poden contribuir a l’envelliment prematur.
