Tipus de medicines orientals
Les medicines orientals, com les cultures orientals, s’engloben cultures tan diverses com la cultura xinesa, la cultura de l’Índia o la dels països àrabs. Totes elles han mantingut una relació molt intima amb les plantes medicinals, és a dir amb la fitoteràpia, durant milions d’anys. Són tradicions que han viscut molt a prop una de les altres, provocant que existeixi entre elles una gran connexió , fins i tot que cadascun amb les seves metodologies i essències individuals. Són tradicions que han begut una de l’altra, han evolucionat amb molt de contacte una amb les altres.
Coneix tots els nostres serveis Serveis de relaxació i bé estar que oferim en Centre Arrels Granollers.
Medicina Xinesa o Japonesa
En la medicina xinesa existeixen documents, on es realitzaven estudis o proves, amb herbes amb finalitats terapèutiques, que daten donis any 2500 a. C. És una cultura molt arrelada a les plantes medicinals, moltes molt diferents a les d’aquí, que per raons inexplicables són prohibides aquí a Europa, per ser nocives o toxicas. Però en xinesa s’utilitzen per a tractar a pacients fins i tot en hospitals. És un tema que no entrarem ara, perquè seriosa un gran debat i per desgràcia no podem lluitar contra les farmacèutiques on aquí a EUROPA com en altres zones del món tenen un poder immensurable….
La fitoteràpia xinesa es fonamenta en milers de plantes diferents que es molen i es barregen amb altres plantes produint el que anomenem en medicina tradicional xinesa “formules” que serviran cadascuna per a una síndrome o un altre, depenent del desequilibri energètic a tractar. La medicina tradicional xinesa moltíssimes vegades combina fitoteràpia amb acupuntura i massatge com la Tui Na per a establir l’equilibri al pacient.
Medicina ayurvédoca
Dins del corrent medica oriental, també es coneix i s’utilitza moltíssim la medicina aiurvèdica. La medicina Ayurveda en grans trets, es fonamenta en un concepte energètic integral de l’ésser humà, i empra les herbes, és a dir la fitoteràpia aiurvèdica, com a eines per a permetre que la persona tractada recobri l’equilibri energètic. Aquest tipus de medicina de la zona de la índia, combina la fitoteràpia amb les dietes, molt important en aquesta medicina, i amb els massatges aiurvèdics. Alguns metges aiurvèdics també utilitzen l’acupuntura, com a tècnica per a tractar les malalties fins i tot que és una mica diferent de l’acupuntura de la medicina tradicional xinesa, però amb molts bons resultats igual que l’acupuntura tradicional.
Els tres textos antics considerats la base de la medicina aiurvèdica són:
- El Caraka Samhita, atribuït a Cháraka , durant el regnat del rei Kaniska (cap al segle II d.C).
- El Sushruta Samhita, atribuidoa Súshruta, és considerat el text mes antic de la medicina aiurvèdica, on descriu plants medicinals, preparacions d’origen animal.(escrit entre el segle IV a.C: i el segle III d. C.)
- El Sushruta Samhita, atribuït a Vagbhata. Es creu que va ser un monjo budista que visc en Sindh. És un compendi de tractaments mèdics descrits pels dos autors anteriors, per la qual cosa es creu que va ser posterior a tots dos.
No es coneix amb exactitud, quan va començar a practicar-se la medicina ayurvédiva a l’Índia Segons la doctora Margaret Chan (directora general de l’Organització Mundial de la Salut), la medicina aiurvèdica és al costat de la medicina tradicional xinesa, un dels sistemes mèdics vigents més antics del món.
Medicina àrab
Els països àrabs, gràcies a la seva situació geogràfica, no sols van ser els hereus de la tradició mesopotàmica i egípcia, sinó que, al seu torn, van rebre influència de la medicina tradicional xinesa i la medicina aiurvèdica. Aquesta gran influència de les dues medicines dins dels països àrabs, està recollit en alguns dels escrits del gran medico Abuibn-*Sina.
Abuibn-*Sina és el nom pel qual es coneix en la tradició occidental a un gran medico, filosofo, científic, polímata, musulmà i persa de naixement. Va escriure prop de tres-cents llibres de diferents temes, però predominaven els de filosofia i els de medicina. A nosaltres ens interessen grans obres del sobre medicina, com pot ser el Llibre de la curació i el Cànon de medicina, també conegut com el cànon de Avicena. Els seus deixebles li cridaven Cheikh el-Raïs, és a dir “príncep dels savis”. És un gran medico que va existir després de Aristoteles i Al-Farabi.
Es troben grans acupuntores en la zona dels països àrabs, que engloben igual que molts metges aiurvèdics, l’ensenyament de la medicina tradicional antiga aràbiga i la medicina tradicional xinesa.
