Diferències entre la medicina tradicional xinesa i occidental existeixen moltes . En aquesta entrada intentaré descriure una de les diferències principals que hi ha, tot i que n’hi ha moltes mes.
La medicina tradicional xinesa o medicina oriental és molt diferent a la medicina occidental.
Si vols saber més sobre nosaltres i sobre la medicina tradicional xinesa i occidental, coneix-nos.
Fitoteràpia xinesa
La medicina tradicional xinesa, no només es basa en l’acupuntura o en la moxibustió, sinó que també utilitza la fitoteràpia xinesa.
La manera tradicional de descriure les accions terapèutiques de les plantes medicinals, pot semblar confusa per a la nostra manera de veure-ho accidentalment.
En la medicina tradicional xinesa es diu que una planta “combat els verins de foc”, “drena la humitat” o “vigoritza l’energia de la melsa” … Aquestes són diferents maneres amb què la medicina tradicional xinesa observa el perquè de la malaltia.
La manera de veure o de tractar la malaltia a Orient és molt diferent de la manera que tenim de veure-la o de tractar-la a Occident.
La medicina tradicional xinesa considera la malaltia com una cosa provocada per algun “mal” extern o un desequilibri intern.
Les herbes o remeis naturals en la medicina tradicional xinesa se solen fer servir amb fórmules complexes o preparats de tres o quatre remeis, de manera que la mateixa formula té diferents propietats per a diferents malalties, ja que per a ells són diferents símptomes.
Una de les principals classificacions dels remeis o les fórmules és aquesta:
Problemes externs
Fórmules que tracten problemes “externs”:
Els problemes “externs” o superficials són els que a Occident definiríem com a menors o autolimitats.
En aquest grup s’inclouen els trastorns infantils més comuns com el xarampió o la varicel·la, els refredats, la grip o els dolors menors, entre d’altres.
En aquest grup es fan servir herbes antibacterianes o diaforètiques, és a dir, remeis que estimulen la sudoració per ajudar a reduir la temperatura corporal quan es té febre, remeis que activen les defenses de l’organisme …
Problemes interns
Fórmules que tracten problemes “interns”:
Els trastorns “interns” acostumen a ser més greus. Segons la teoria xinesa, estan associats a un desequilibri intern que pot tenir diverses causes.
Les herbes que s’usen per tractar problemes interns solen tenir una acció molt específica. Les fórmules que tracten els desequilibris interns estimulen l’energia vital o un òrgan concret.
La medicina tradicional xinesa treballa amb el que anomenem síndromes, que són les que ens marquen el possible problema que té el nostre pacient.
Diagnòstic en Medicina tradicional xinesa
Per això és tan important dins de la medicina xinesa el diagnòstic, que no té res a veure amb el diagnòstic del metge d’Occident.
El terapeuta tria la fórmula o el remei que correspon a la síndrome que té el nostre pacient. Podria estar associada a la debilitat d’un òrgan concret, com ara la: insuficiència del fetge o del ronyó. Això no vol dir que aquests òrgans no funcionin, sinó que no treballen com haurien de treballar.
També podria ser un desequilibri relacionat amb el mal funcionament del metabolisme, que provocaria massa “flegma” o “mucositat” a l’organisme …
Abans de l’era de la microbiologia i dels microscopis, les infeccions no s’atribuïen a bacteris o virus, ja que no es coneixien, sinó que eren causa d’algun mal exterior sobtat.
En l’antiguitat, tant a la Xina com a la resta del planeta, els bruscos canvis estacionals, provocaven malalties.
Desequilibris externs
A la Xina es coneixien aquest com els “6 mals”:
- El Vent (Feng) associat a la primavera.
- El Fred (Han) associat a l’hivern.
- La Calor (Re) associada a l’estiu, també coneguda pel nom de calor estival (Shu).
- Associada a l’estació de pluges de finals d’estiu hi havia la Humitat (Shi).
- Aridesa (Zao), típic de la tardor.
Fora dels trastorns per canvi de temps, també existia el Foc (Huo), relacionat amb la calor, que pot tenir lloc en qualsevol moment.
Cada un d’aquests mals tenia els seus símptomes característics, que eren estudiats pel metge xinès. Per exemple: un pacient amb febre i calfreds de la calor i el fred, o un patró canviant associat a un atac de vent, o un atac d’humitat … es caracteritzava per símptomes com refredats amb mucositat o edema, mentre que la calor era l’explicació de les febres estivals …
Aquests mals externs podien atacar sols o combinats, com podia ser l’atac Vent-Fred o Vent-Calor …
Desequilibris interns
Però també existien malalties que no estaven provocades pels ” 6 mals”. Aquestes malalties eren provocades per algun desequilibri intern. El metge xinès havia de trobar la síndrome interna del pacient per poder ser tractat.
A l’antiguitat es diagnosticaven els trastorns interns del pacient només amb el que podien observar, olorar, sentir, palpar …
Actualment la MTC encara segueix diagnosticant el pacient amb les quatre fases antigues del diagnòstic, que són:
Inspecció de l’aspecte del pacient: nas, color del pacient, llengua … La llengua és un dels diagnòstics més importants per al terapeuta; observem el color, la textura, la forma …
Auscultació i olfacció: escoltar la veu del pacient, el ritme de la seva respiració, els seus olors corporals… ens diu molt de la síndrome del pacient.
Realitzar preguntes detallades, tant sobre els símptomes del pacient com sobre el seu benestar, per poder elaborar millor el diagnòstic de síndromes i així saber quin òrgan o vísceres hem de treballar (Zang-Fu).
I finalment la palpació, que inclou la complexa presa del pols. Des del punt de vista de la medicina tradicional xinesa, prendre el pols al pacient, no té res a veure amb prendre el pols quan vas al metge o l’hospital.
El pols ens dona molta informació del pacient, ens diu quin òrgan està en excés o en dèficit.
Diferències entre la Medicina Tradicional Xinea i Occidental
Per això la medicina tradicional xinesa no té res a veure amb la medicina occidental.
Un bon metge xinès no veu la malaltia com ho fan els metges occidentals.
Un metge occidental que hagi estudiat medicina xinesa, observa el pacient des d’una altra perspectiva i no ho fa des de la que li van ensenyar a la facultat de medicina. La manera de veure un malalt des de la perspectiva d’Occident és molt diferent a la manera de veure-ho des de la perspectiva d’Orient. Per tant, per ser un bon acupuntor o terapeuta especialitzat en medicina tradicional xinesa, no cal ser metge, ja que la medicina oriental és molt diferent a la medicina occidental.
